La secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula i Paretas, ha presentat avui a l’INEFC Barcelona un estudi pioner a Catalunya sobre els factors que influeixen en l’abandonament esportiu de les noies durant l’edat adolescent. Un treball “qualitatiu” que, segons ha assegurat, “ens aportarà dades per ajudar a accelerar els canvis i impulsar l’esport femení a Catalunya”.
L’estudi “Reformular l’esport i l’activitat física per a les adolescents. Factors que influeixen en l’abandonament esportiu durant l’edat escolar” és una de les 70 mesures incloses en el “Pla d’Impuls de l’Esport Femení a Catalunya 2024-2030”, amb el qual el Govern, en el marc de la legislatura de l’esport femení, treballa per accelerar i fer créixer el potencial de l’esport femení català.
El treball, que ha estat impulsat per Esportcat, a través del’Observatori Català de l’Esport, analitza els diferents factors que influeixen en l’abandonament esportiu entre les noies adolescents (entre els 12 i els 16 anys) a Catalunya i facilita indicadors per poder desenvolupar polítiques esportives ajustades a aquesta realitat. Es tracta del primer estudi amb la veu de les noies a Catalunya en aquest àmbit.
Anna Caula ha subratllat que “hem volgut anar més enllà de les dades quantitatives”, segons les quals un 70 per cent de noies deixen l’esport en arribar a l’adolescència, “una xifra molt important, i “tenir respostes qualitatives dels motius pels quals ho deixen o continuen”. La secretària general ha recordat que hi ha elements que condicionen a l’hora de practicar esport, com les talles de la roba per a noies, “perquè les noies i els homes no som iguals”.
“Cal trobar mecanismes que ens facin sentir bé”, ha afegit, alhora que destacava el repte de “disposar de més instal·lacions esportives i generar espais diferents” per tal d’afavorir una major pràctica i adherència a l’esport per part de les joves. Finalment, ha recordat que del 2021 al 2023 les llicències femenines han augmentat un 20 per cent, “un 10 per cent en esports on abans les noies no estaven convidades”.
Per la seva banda, la Dra. Anna Puig-Ribera, coordinadora de l’estudi conjuntament amb la Dra. Montserrat Martín-Horcajo, ha explicat que “no ens podem permetre que les adolescents deixin de fer esport, perquè és una eina generadora de benestar i salut”, i ha apuntat que les noies que abandonen l’activitat ho fan perquè “deixen de sentir-se còmodes” fruit de diversos factors.
L’estudi analitza els factors que influeixen en l’abandonament esportiu en dues franges d’edat: noies de 1r d’ESO i noies de 4t d’ESO. Pel que fa la primer grup, les adolescents apunten la manca d’adequació en l’exigència, inseguretats per la regla i la roba esportiva, la inseguretat en espais masculinitzats (equips excloents i manca de recursos) i la manca de suport i d’un entorn esportiu de confiança. Quant al segon grup, els motius són l’exigència de l’esport i la manca de motivació, inseguretat pels canvis corporals i de roba esportiva, problemes amb l’entorn, les companyes i el club, i la relació amb l’entrenador/a (exigència i poca empatia).
Amb aquesta radiografia i per tal de prevenir l’abandonament de les noies de 1r d’ESO, les propostes que planteja l’estudi són crear grups d’entrenament més homogenis (segons el nivell esportiu i la motivació per la competició), aconseguir més equitat en l’accés a les estructures esportives (ajudes econòmiques públiques i distribució més diversificada dels equipaments esportius), eliminar les discriminacions per part de l’equip tècnic i eliminar els estereotips, especialment pel que fa a la pressió estètica de la roba.
Pel que fa a les noies de 4t d’ESO, l’estudi proposa que la pràctica esportiva sigui un moment per desfogar-se i estar tranquil·les i felices, un espai per compartir amb les amigues, una activitat amb una bona relació entrenador/a-jugadora fruit del diàleg, l’empatia o el suport, i, per últim, eliminar estereotips estètics i comentaris sexistes.
Mesures per prevenir l’abandonament
[–>
Aprofundint en les mesures més concretes que planteja l’estudi per capgirar la situació, es planteja potenciar equips femenins i no mixtos, crear nous models de ‘competició’, més lúdics i socialitzadors; incrementar els ajuts i les subvencions per a la promoció de l’esport femení i per a generar nous models de pràctica, i desplegar una campanya d’eliminació d’estereotips.
Així mateix, es proposa establir un procés de diàleg amb federacions i consells esportius perquè la roba sigui còmoda, feminitzar els espais esportius (instal·lacions cèntriques i accessibles, vestidors exclusius femenins i millor distribució horària), així com afavorir una formació per als equips tècnics sobre inclusió i diversitat, adaptació de l’exigència, eliminació d’estereotips, empatia i menstruació, i una altra adreçada també a noies i nois sobre menstruació.
L’estudi ha estat realitzat pel Grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut i de la Vida de la Catalunya Central (IRIS-CC), sota la coordinació de la Dra. Anna Puig-Ribera i la Dra. Montserrat Martín-Horcajo.
[–>
L’acte ha comptat també amb la participació del director de l’INEFC, Eduard Inglés i Yuba; la directora de l’Observatori Català de l’Esport, Anna Vilanova i Soler, i ha inclòs també una taula rodona amb els testimonis d’Alfred Porcar, director general del Futbol Club Martinenc, i Marina Ravés, jugadora de bàsquet, que, malgrat continua practicant bàsquet en categoria sènior, alerta que la manca de motivació l’ha afectat en algun moment i li ha fet replantejar continuar amb l’esport.